Si un home esdevé eunuc abans de la pubertat, es produeix un aturament en el desenvolupament genital i en el dels caràcters sexuals secundaris (sexe); aquest fet produeix un conjunt d’anomalies morfogenètiques (distribució femenina del pèl i el greix, veu de falset, creixement ossi), metabòliques (puix que desapareixen la major part dels andrògens, els quals tenen una acció anabòlica i de retenció de calci, sofre, potassi, sodi i aigua) i psicològiques. En el cas que l’ablació dels òrgans genitals s’esdevingui després de la pubertat, hi ha una regressió dels caràcters sexuals secundaris (disminució del pèl, obesitat, etc), un afebliment de l’activitat i de la força i una disminució de la conducta sexual activa. En alguns pobles de l’antiguitat existien eunucs dedicats al culte de divinitats, com Cíbele. A les corts orientals els eunucs eren encarregats de la guarda dels harems i de l’educació dels infants reials. A la Pèrsia aquemènida i a Bizanci ocuparen càrrecs polítics importants. Als primers segles cristians hi havia qui, tot i la prohibició eclesiàstica de fer-ho, es castrava per evitar la sexualitat. Als s. XVII-XIX hom troba cantants castrats (castrat).
m
Patologia humana