Té dos graus d’oxidació: l’Eu+ +, composts europiosos (incolors), i l’Eu+ + +, composts euròpics (de color de rosa). Fou detectat per Eugène Demarçay el 1896 per l’anàlisi espectroscòpica. Ulteriorment, emprant la mateixa tècnica, ha estat identificat en el Sol i en els estels. Es troba en la gadolinita i en la monazita. L’element natural és una mescla de dos núclids, el 151 (47,77%) i el 153 (52,23%). Hom en coneix catorze núclids artificials, del 144 al 150, el 152 i del 154 al 159. Es produeix en la fissió del tori, del plutoni i de l’urani. A causa de la seva alta secció de captura de neutrons tèrmics (43.000 barns) és emprat en la construcció de barres de control per a reactors nuclears.
Propietats físiques de l'europi
| nombre atòmic | 63 |
| pes atòmic | 151,96 |
| estructura electrònioca | (Xe) 4f75d06s2 |
| estat d’oxidació | +2, +3 |
| densitat | 7,89 g/ml |
| punt de fusió | 822ºC |
| punt d’ebullició | 1597ºC |
| conductivitat tèrmica (a 25ºC) | 0,139 W/cm·K |
| resisitivitat elèctrica | 90,0μΩ·cm |
| radi iònic (Eu+2) | 1,09 Å |
| radi iònic (Eu+3) | 0,950 Å |
| potencial d’ionització | 5,67 eV |