i europi | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

europi

Símbol d’Eu
substantiu masculím
Símbol d’Eu
química inorgànica quím inorg
Element metàl·lic pertanyent a la sèrie dels lantànids, de nombre atòmic 63 i pes atòmic 151,96.

Té dos graus d’oxidació: l’Eu+ +, composts europiosos (incolors), i l’Eu+ + +, composts euròpics (de color de rosa). Fou detectat per Eugène Demarçay el 1896 per l’anàlisi espectroscòpica. Ulteriorment, emprant la mateixa tècnica, ha estat identificat en el Sol i en els estels. Es troba en la gadolinita i en la monazita. L’element natural és una mescla de dos núclids, el 151 (47,77%) i el 153 (52,23%). Hom en coneix catorze núclids artificials, del 144 al 150, el 152 i del 154 al 159. Es produeix en la fissió del tori, del plutoni i de l’urani. A causa de la seva alta secció de captura de neutrons tèrmics (43.000 barns) és emprat en la construcció de barres de control per a reactors nuclears.

Propietats físiques de l'europi

Eu  
nombre atòmic 63
pes atòmic 151,96
estructura electrònioca (Xe) 4f75d06s2
estat d’oxidació +2, +3
densitat 7,89 g/ml
punt de fusió 822ºC
punt d’ebullició 1597ºC
conductivitat tèrmica (a 25ºC) 0,139 W/cm·K
resisitivitat elèctrica 90,0μΩ·cm
radi iònic (Eu +2)

               (Eu +3)

               (Eu +3)

1,09 Å

0,950 Å

0,950 Å

potencial d’ionització 5,67 eV

Llegir més...