Juntament amb el de la Croada i subsidi de quarta, formava part de les Tres Gràcies, concedides pel papa als reis hispànics. La generalitat de Catalunya es negà a pagar-lo des del 1570, al·legant que els delmes eren de domini temporal i no eclesiàstic i que, per tant, no en podia disposar el papa. Després de lluites i excomunions —que culminaren amb l’empresonament dels diputats i oïdors de comptes—, l’afer fou deixat a decisió de la cort del 1589, que decidí de no pagar-lo. De nou es renovà la lluita, sense èxit, el 1626. Des del principi del s XVIII, tanmateix, fou implantat sense cap contradicció possible.
m
Història