i exobiologia | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

exobiologia

astrobiologia, biologia espacial
substantiu femeníf
Biologia i ecologia    Astronomia i astronàutica
astrobiologia, biologia espacial
exobiologia Plaques adherides a les sondes Pioner 10 i 11 amb un missatge gravat adreçat a éssers intel·ligents extraterrestres
© Fototeca.cat
astronomia astr i biologia biol
Ciència que investiga la possible existència de vida extraterrestre.

Aquesta ciència presenta diversos aspectes principals. Primerament investiga les condicions físiques i químiques que han estat essencials per al naixement de la vida sobre la Terra i aquelles que després n'han presidit l’evolució i la complexificació ulteriors. D’aquesta manera hom intenta establir quines són les condicions ambientals mínimes per tal que la vida pugui establir-se i desenvolupar-se. Aquests coneixements permetrien determinar els possibles enclavaments exteriors a la Terra capaços de donar suport a l’evolució de la vida, per dirigir cap a ells ulteriors investigacions de tipus observacional (la fórmula de Drake , que determina el nombre de civilitzacions tecnològiques i comunicatives plausiblement “presents” a la Galàxia, és un dels exemples quantitatius deduïts del coneixement de les condicions essencials per a la forma de vida coneguda). Aquest darrer és un segon aspecte de l’exobiologia, que actualment amb les sondes planetàries ha tingut un gran desenvolupament. Així, els ginys espacials que han visitat Júpiter, Saturn i Urà, juntament amb llurs satèl·lits per un costat, i Venus i Mercuri per l’altre, han realitzat tota una sèrie d’observacions destinades a detectar molècules orgàniques complexes i també unes molècules més simples, denominades precursors biològics, essencials per a la formació d’aminoàcids i dels àcids nucleics, composts imprescindibles per a qualsevol manifestació de la vida tal com es coneix a la Terra. D’aquesta manera hom ha localitzat a l’atmosfera de planetes i satèl·lits del Sistema Solar, moltes molècules d’interès biològic d’origen abiòtic, i la determinació precisa de les condicions ambientals en les quals s’han desenvolupat, han permès d’augmentar els coneixements teòrics respecte a la formació de la vida. Aquestes observacions són completades per l’anàlisi química dels materials meteorítics recollits a la superfície de la Terra, alguns dels quals contenen molècules orgàniques, i per l’observació amb els radiotelescopis de la matèria gasosa interestel·lar per a la identificació de les seves molècules constituents. Així hom ha vist que a més de l’hidrogen atòmic i molecular, màxim component del gas interestel·lar, existeixen moltes molècules amb quantitats més petites però detectables, entre les quals es compten alguns components d’interès orgànic. Un tercer aspecte de l’exobiologia, que fins a l’actualitat només ha tingut una realització concreta, és experimental. Aquesta única experimentació fou realitzada pels vehicles automàtics de la sèrie Viking , que arribats a la superfície de Mart realitzaren experiments programats des de la Terra amb mostres recollides del sòl marcià, destinats a posar de manifest el comportament d’una hipotètica biosfera marciana. Els resultats d’aquests experiments, encara que ambigus, no pogueren demostrar l’existència de cap procés de tipus biològic. Finalment l’últim aspecte de l’exobiologia és el que fa referència a la detecció de possibles manifestacions de vida intel·ligent, en cas que n'existís fora de la Terra, i la seva ulterior comunicació amb ella. Així, hi ha programes de radioastronomia destinats a la recerca de possibles senyals emesos per éssers intel·ligents, i a la tramesa d’altres senyals cap a estels que els estudis teòrics hagin demostrat que són susceptibles de mantenir al seu voltant un sistema planetari on pugui ésser viable el desenvolupament de la vida (el missatge d’Arecibo del 1974 n'és el cas més conegut).

Col·laboració: 
JMVH / R
Llegir més...