El més curt acaba en un tudell recorbat en S, amb una llengüeta doble. És el més greu dels instruments de fusta de l’orquestra, en la qual fou introduït a mitjan segle XVII. Fou perfeccionat gradualment amb l’addició de claus. Actualment té uns 135 cm de llargada i una extensió d’unes tres octaves i mitja (si1 a mi5). La seva sonoritat peculiar li permet de produir efectes patètics, misteriosos i fins i tot còmics. Entre la música per a fagot solista es destaquen els concerts de Vivaldi, el de Mozart i, als Països Catalans, el d’Anselm Viola.
m
Música
Fagot
© Fototeca
Instrument aeròfon de llengüeta doble, de perforació lleugerament cònica, fet de fusta i format per la conjunció de dos tubs paral·lels.