i faringe | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

faringe

ganyot, faringe (es), pharynx (en)
substantiu femeníf
Zoologia
ganyot, faringe (es), pharynx (en)
Les diferents seccions i parts de la faringe: A, nasofaringe; B, orofaringe; C, laringofaringe; 1, envà nasal; 2, amígddala faríngia; 3, vel del paladar; 4, amígdala palatina; 5, epiglotis; 6, obertura superior de la laringe; 7, cordes vocals; 8, tràquea; 9, esòfag
© Fototeca.cat
anatomia animal anat anim
Regió del tub digestiu dels cordats que comunica la boca amb l’esòfag.

En els cefalocordats és constituïda per la primera porció de l’intestí, i va proveïda a cada costat d’un centenar de feses branquials.

En els peixos assoleix alhora un paper respiratori i digestiu, per la qual cosa va proveïda de feses branquials i presenta nombroses dents de caràcter triturador.

En els vertebrats tetràpodes és un conducte musculomembranós situat rere les fosses nasals, la boca i la laringe i davant la columna vertebral, i és comuna a les vies respiratòries i digestives. Per tal d’evitar el pas d’aliments a la laringe hi ha una vàlvula, l’epiglotis, que en tanca l’entrada quan es produeix la deglució, alhora que uns altres mecanismes (l’úvula, en els mamífers) impedeixen el pas de l’aliment a les fosses nasals. Per contra, en el moment de la inspiració i l’espiració, l’epiglotis resta oberta.

En els tetràpodes la faringe es comunica amb l’orella mitjana a través de la trompa d’Eustaqui, i es divideix en tres parts: la rinofaringe, situada rere les fosses nasals i per damunt del vel del paladar, l'orofaringe, situada al fons de la cavitat bucal, i la laringofaringe, entre la laringe i l’esòfag. La faringe és recoberta de mucosa, constituïda per epiteli pavimentós, llevat de la porció nasal, que és d’epiteli vibràtil. La mucosa faríngia presenta un teixit limfoadenoide en forma de nòduls limfàtics.

Llegir més...