Com els monofenols o monohidroxibenzens (fenols), els difenols o dihidroxibenzens (pirocatecol, resorcinol, hidroquinona), els trifenols o trihidroxibenzens (pirogal·lol, hidroxihidroquinona, floroglucinol), etc. El derivat fenòlic del naftalè és el naftol. Tant els monofenols com els polifenols són els responsables de moltes coloracions de les flors, i es presenten en gran quantitat en el quitrà d’hulla i en el de fusta, d’on industrialment hom encara els obté. Sintèticament són obtinguts principalment per fusió de sals d’àcids arilsulfònics, per hidròlisi de sals de diazoni aromàtiques o d’halogenurs d’aril, etc. Els fenols generalment són sòlids cristal·lins, d’olor picant característica. Són més àcids que llurs derivats anàlegs alifàtics, i donen sals (fenolats), car l’ió fenòxid que en resulta, un cop dissociats els fenols, resta molt estabilitzat per ressonància. Hom efectua sobre els grups hidroxil dels fenols reaccions d’eterificació, d’esterificació i de substitució. El grup hidroxil activa les posicions orto- i para- dels fenols, per la qual cosa hom hi pot fixar agents electrofílics amb reaccions d’halogenació, de nitració, de Friedel-Crafts, de Fries, de diazocopulació, de condensació, etc. Són derivats dels fenols els èters fenòlics (anisole, guaiacol, estragole, eugenol), els alcoïlfenols (carvacrol, cresol), els halogenofenols, els sulfats d’aril, etc.
m
Química