A part, generalment, el fet de no treballar, la festa comporta estructuralment tres elements: un esdeveniment —present o commemorat—, una reunió expressament convocada i unes accions típiques que constitueixen la festa en la seva manifestació més pròpia. L’esdeveniment pot ésser d’ordre familiar (naixement, matrimoni), econòmic (festes agràries, sensiblement disminuïdes els anys de mala collita), religiós (festes d’iniciació, repetició de mites) o polític (commemoració d’una acció bèl·lica). El lloc de festa és variable: les societats evolucionades celebren les festes familiars a casa, i les festes col·lectives són celebrades en un lloc públic, normalment la plaça del poble. Entre les accions típiques, hom troba el menjar i beure (sovint fins a arribar a l’embriaguesa), la música, les danses, els jocs, les competicions i les representacions. La festa representa una alteració de les normes habituals, i la seva durada és variable (des d’un dia a una setmana o més).
Als Països Catalans, la celebració de festes públiques amb motiu d’esdeveniments polítics o religiosos importants fou recollida sovint pels organismes oficials, que conservaven llibres de cerimonial, dietaris o descripcions dels actes realitzats, com, al Consell de la ciutat de Barcelona, les Consuetes, el Llibre de Solemnitats (1383-1719), el Llibre de la Confraria, de la Confraria de Sant Jordi, on hom anotava les festes i els torneigs dels cavallers barcelonins, etc. A partir de la difusió de la impremta es feu freqüent la publicació de llibres commemoratius o bé descriptius dels actes, les processons, etc., especialment al segle XVII, per la freqüència de festes (d’índole religiosa, com beatificacions o canonitzacions de personatges locals o hispànics, dedicacions de temples, congratulacions per butlles pontifícies, accions de gràcies per fets militars, etc.). Sovint són volums densos que recullen sermons, poemes de certamen o de circumstàncies.
Al Principat es destaquen els publicats amb motiu de la beatificació de Ramon de Penyafort (segle XVII), els de les festes amb motiu del casament de Felip V de Castella (1702) i del casament del primer Carles III (1708).
Al País Valencià, la literatura d’aquest gènere és molt abundant: Salvador Carreres i Zacarés, en el seu Ensayo de una bibliografía de libros de fiestas celebradas en Valencia y su antiguo reino (1925), n’ha catalogats 798, datats d’entre el 1481 i el 1885. El bloc més important gira entorn de les festes relacionades amb el casament de Felip III de Castella, celebrat a València el 1599, amb aportacions literàriament importants de Lope de Vega (Fiestas de Denia, 1599) i de Gaspar Aguilar (Fiestas nupciales, 1599). També són importants, per llur caràcter documental i pels materials literaris que recullen, els volums dedicats a les commemoracions centenàries de la conquesta de València i de la canonització de Vicent Ferrer, entre els quals cal destacar els elaborats per la dinastia dels Ortí (Marc Antoni Ortí, Josep Vicent Ortí i Mayor, Josep Ortí i Moles), funcionaris públics i escriptors. De cara al poble, durant el segle XVIII hi ha una notable producció de romanços i col·loquis, en català dialectal, que narren o glossen festes litúrgiques, celebracions d’esdeveniments de la família reial, etc.
A les Balears, es destaquen els llibres relatius a la visita de Carles V a Mallorca i els relacionats amb la festa de l’Estendard, commemorativa de la conquesta de Mallorca. A l’Alguer, es destaquen els publicats amb motiu de la visita que hi feu Carles V (1541).
Els darrers anys la Generalitat de Catalunya ha atorgat el títol de festa tradicional declarada d’interès nacional a un total de tretze festes d’arreu de Catalunya: la Passió d’Esparreguera (Baix Llobregat): representació cada dia festiu de Quaresma i fins a mitjan maig; la Passió d’Olesa de Montserrat (Baix Llobregat): representació cada dia festiu de Quaresma i fins a mitjan maig; la processó i la Dansa de la Mort, a Verges (Baix Empordà): Dijous Sant; la Patum de Berga (Berguedà): Dijous de Corpus i diumenge següent; Carnaval de Vilanova i la Geltrú (Garraf): de Dijous Gras a Dimecres de Cendra; la Dansa i el Ball del Ciri de Castellterçol (Moianès): darrers diumenge i dilluns del mes d’agost; les festes decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls (Alt Camp): dia 2 de febrer i dies propers dels anys acabats en 1; festa de les falles d’Isil (Pallars Sobirà): dia 23 de juny; festa major de Sant Bartomeu de Sitges (Garraf): dia 24 d’agost; festa major de Sant Fèlix de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès): dia 30 d’agost; festa del Pi de Centelles (Osona): dia 30 de desembre; festes de la Mare de Déu del Tura d’Olot (Garrotxa): dia 8 de setembre; festes de Santa Tecla de Tarragona (Tarragonès): dia 23 de setembre.