Hom l’expressa per la probabilitat que s’acompleixi aquest funcionament correcte durant un temps determinat i en condicions especificades de funcionament. La fiabilitat variarà amb aquestes condicions, tant si són pròpies del sistema com si són externes. Hom pot estudiar la fiabilitat d’un element i la del sistema en el seu conjunt en funció del temps mitjançant tres nocions interrelacionades: la supervivència, la duració de vida i la probabilitat condicional de falliment o d’avaria, la més instructiva de les quals és la tercera; amb un nombre suficient d’observacions hom obté, per a aquesta probabilitat, una corba en forma de banyera, en la qual hom pot distingir tres períodes: un amb probabilitat d’avaria decreixent, un altre amb probabilitat constant i l’últim amb probabilitat d’avaria que augmenta amb el temps. Quan la proporció de fallades és inicialment elevada, hom les anomena malalties infantils del sistema, i hom procura d’eliminar-ne ràpidament els elements susceptibles d’avaria prematura; el segon període és el dels falliments aleatoris ocasionats només per l’atzar, sense previsió possible; el tercer període és el del desgast progressiu, durant el qual pot ésser convenient i econòmic de procedir a la substitució de certs elements per tal d’evitar avaries en moments intempestius reemplaçament preventiu. Les funcions de probabilitat de supervivència més emprades, perquè s’adapten més bé a la realitat, són les lleis exponencials d’Erlang i de Weibull.
f
Matemàtiques
Tecnologia