fitoalexina

f
Biologia
Botànica

Nom genèric d’un grup d’antibiòtics inespecífics vegetals que són produïts en grans quantitats per les plantes superiors en resposta a una infecció per fongs, o a factors ambientals adversos (pol·lució química, ferides, etc).

La producció de fitoalexines sembla ésser un efecte local, que permet a la planta de resistir alteracions derivades de la infecció per fongs patògens. En alguns casos hom les associa a reaccions d’hipersensibilitat de les plantes. Hom ha identificat més de 20 fitoalexines diferents, la majoria amb grups fenòlics dins la seva estructura. Les més conegudes són la faseolina de la mongeta, la pisatina del pèsol, el safinol del safrà romí, l'orquinol dels botons de gos, la risitina de l’arròs, l'ipomearó del moniato i l'àcid vierònic de la favera.