fitocrom

m
Biologia
Botànica

Pigment responsable de les respostes dels vegetals al fotoperíode.

És una cromoproteïna, d’estructura proteica molt poc coneguda, i el grup prostètic és una cadena tetrapirròlica oberta. Quan el pigment absorbeix llum d’una longitud d’ona de 660 nm (roig), no hi ha absorció a 730 nm (infraroig), mentre que si l’absorció és màxima a 730 nm quasi no hi ha absorció a 660 nm. Això vol dir que hi ha dues formes d’aquest pigment molecularment diferents. En il·luminar amb llum de 730 nm, la concentració de molècules de pigment sensibles a aquesta longitud d’ona disminueix paral·lelament a l’augment de la concentració de les sensibles a 660 nm. S'esdevé semblantment quan rep inicialment llum de 660 nm. Aquest fet indica que totes dues formes moleculars són interconvertibles. La interconversió implica canvis en la proteïna. De fosc, la planta sintetitza fitocrom sensible a 660 nm (P6 6 0), mentre que el fitocrom sensible a 730 nm (P7 3 0) en part es destrueix metabòlicament i en part passa a P6 6 0. De clar arriba radiació solar de 660 i 730 nm, però l’equilibri resta desplaçat cap a la síntesi de P7 3 0, que s’acumula de dia. La forma fisiològicament activa és la P7 3 0. El fitocrom és present en les fulles, les llavors i les arrels vegetals, però la localització cel·lular és motiu de controvèrsia: hi ha qui creu que ocorre a la membrana cel·lular i hi ha qui opina que al nucli.