fitolacàcies

f
pl
Botànica

Família de centrospermes constituïda per plantes herbàcies o llenyoses de fulles enteres, de flors en raïms o en cimes i de fruits bacciformes o capsulars.

Són pròpies de països càlids; als Països Catalans només hi ha, d’aquesta família, el raïm de moro (Phytolacca americana), herba naturalitzada, i el bellaombra (P. dioica), arbre d’ombra.