i música flamenca | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

música flamenca

substantiu femení f música mús
Art musical desenvolupat a Flandes.

A la fi de l’edat mitjana, la música flamenca assolí un nivell i una difusió que en feren la més important d’Europa, bé que no limitada pròpiament a Flandes, sinó a tota l’àrea del nord de França, a Valònia i a Flandes (música francesa, música valona) i fins i tot a Holanda; és difícil de destriar, en aquest context, els elements flamencs, car la comunicació i les interrelacions foren contínues. Així, hom troba en Guillaume (o Wilhelm) Dufay misses, motets i cançons molt vinculades al gust francès. Johannes Ockeghem, Jacob Obrecht, al s XV, i Adriaan Willaert, el seu deixeble C. de Rore i altres, al s XVI, són els músics pròpiament flamencs més destacats d’aquest període; d’altra banda, un gran nombre de compositors italians, alemanys i anglesos (i també francesos i valons) visitaren Flandes o s’hi establiren. Amb les guerres del s XVII, Flandes perdé el caràcter internacional i, per tant, la seva preponderància musical. Al s XVIII es destaquen A.J. Helmont i Pieter van Maldere (1729-68), autor d’un gran nombre de simfonies. Amb motiu de l’aparició de l’estat belga (1830), els flamencs procuraren de preservar la personalitat davant la preponderància valona; en el món musical, Peter Benoit (1834-1901), deixeble de Fétis, inicià un moviment autòcton i creà a Anvers (1867) la Vlaamse Muziekschool (convertida en conservatori el 1898). Els seus deixebles Jan Blockx (1851-1912), autor de diverses òperes, i Edgar Tinel (1854-1912) continuaren l’esmentat moviment. L’escola impressionista, que influí a Bèlgica a través dels “cinc russos”, de Debussy i de R. Strauss, és il·lustrada per Paul Gilson (1865-1942), fundador de la “Revue Musicale Belge” i autor d’òperes com Prinses Zonneschijn (1903) (representada a Barcelona el 1965). Uns altres autors flamencs destacats són A. de Boeck, L. Mortelmans, F. Alpaerts i Karel Kandel. Arthur Meulemans (nat el 1884), deixeble de Tinel, ha estat considerat el degà actual de l’escola flamenca; té 15 simfonies, música de cambra, religiosa, òperes, etc. Juntament amb músics valons, Mauritz Schoemaker i Marcel Poot formaren el grup Synthétistes (1925), de tendències innovadores. Entre les darreres generacions cal esmentar també M. de Jong, W. Pelemans i Floor Peeters, així com Jef van Durme (1907-65), deixeble d’Alban Berg.

Col·laboració: 
RoA / MLlM
Llegir més...