forma

f
Filosofia

En la filosofia de Kant, principi a priori ordenador i sintètic del coneixement que possibilita l’establiment de relacions intel·ligibles entre les dades dels sentits (l’espai i el temps com a formes a priori de la sensibilitat) i la unificació.

Com més va més ajustada, dels conceptes sota les categories, o formes a priori de l’enteniment (categoria). L’ús d’aquestes formes no és empíric, sinó transcendental.