Teòricament era emplaçat a l’encreuament de les dues vies principals, el cardo i el decumanus, tot i que de vegades era excèntric. Als mateixos campaments militars hi havia un fòrum enfront del praetorium o tenda del general. Hom coneix, per les excavacions arqueològiques, una considerable quantitat de fòrums de diverses ciutats.
A Roma, el fòrum fou una creació lenta; els seus orígens semblen remuntar-se al segle VII aC. Ja aleshores era a la intersecció del decumanus (Via Sacra) i el cardo (vicus Tuscus), punt marcat pel temple rodó de Vesta, on era servat el foc sagrat. Inicialment lloc de mercat, durant la república anà esdevenint un centre polític i cívic, i vers l’època de Cèsar, un centre monumental. Al costat del temple de Vesta, a llevant, hi havia la casa de les vestals, les restes conservades de la qual corresponen al temps imperial. Al SW hi havia el temple de Càstor i Pòl·lux, bastit al segle V aC. A partir del segle II aC les botigues del nord i del sud (tabernae veteres i tabernae novae) foren substituïdes per pòrtics i per basíliques, la primera de les quals, al nord del fòrum, és la basílica Emília, que encara es conserva. La part sud rebé, amb el temps, la basílica Júlia, emplaçada entre el temple dels Dioscurs i l’antiquíssim temple de Saturn. El quadre restà tancat en temps de Sul·la amb la construcció del tabullarium, a ponent. L’espai central és ple de records religiosos antics, alguns dels quals foren respectats en llur emplaçament durant tota la romanitat: el comitium o àrea de reunió de la plebs, que esdevingué la cúria, una tomba arcaica de Ròmul i la tribuna dels rostres o proes de naus, que després fou canviada de lloc i portada a la zona oest. Durant l’Imperi hi foren afegits alguns temples (el del déu Juli Cèsar i el de Vespasià) i arcs de triomf, dels quals només es conserva el de Septimi Sever. Però en aquella època els emperadors s’estimaren més de bastir nous fòrums al nord del vell: August i Nerva voltaren el gran pòrtic amb un temple de Venus que havia fet fer Juli Cèsar. El sentit de la plaça canvià i esdevingué un recinte tancat, tot voltat de peristils, com el de Trajà, amb dues exedres paral·leles, una basílica transversal, la columna trajana i el temple imperial sobre una columnata semicircular, obra cabdal d’Apol·lodor de Damasc. El fòrum vell restà tancat, encara, per llevant, amb una basílica iniciada per Maxenci i acabada per Constantí.
A part el de Roma, hom pot recordar el d’Arle, a Occitània, i el de Silchester, a Anglaterra; però sobretot és a l’Àfrica i a l’Orient on hi ha els que es conserven més bé, com és ara els de Timgad, de Dugga i de Djemila a l’Àfrica i els de Palmira i de Jarash a l’Orient.
Vista del fòrum de Pompeia
© Fototeca.cat
A Itàlia és molt conegut el de Pompeia, i hom en pot esmentar també els de Todi i d’Òstia. A la Hispània Ulterior hi ha restes de fòrum a Augustobriga (Talavera la Vieja), mentre que a la Citerior és important el de Clunia (Coruña del Conde).
Són molt escasses les ciutats dels Països Catalans sobre el fòrum de les quals hi ha bona documentació, com a conseqüència de la continuïtat urbana, que fa que sovint el lloc de l’antic fòrum correspongui a un dels centres encara vius de la ciutat antiga. És el cas de Barcelona, on el fòrum, que correspon a la plaça de Sant Jaume, ha continuat com a centre civil de la ciutat. El d’Empúries, excavat recentment, és molt arrasat, bé que se'n pot seguir la planta. A Tarragona ha estat considerat com a possible fòrum el conjunt monumental excavat en 1930-32 per Josep Serra i Vilaró entre els carrers del Gasòmetre i de Cervantes, constituït per una gran plaça porticada, però alguns arqueòlegs el consideraren com un macellum (mercat).