i fotogravat | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

fotogravat

fotograbado (es), photoengraving (en)
substantiu masculím
Disseny i arts gràfiques
fotograbado (es), photoengraving (en)
arts gràfiques gràf
Conjunt de procediments fotogràfics i electrònics emprats per a reproduir il·lustracions, sia de traç negre ben marcat (ploma) o de fotografies (directe).

Inicialment, aquest terme feia referència només al procediment d’obtenció de clixés tipogràfics, però actualment s’aplica també a l’òfset. La tècnica utilitzada en tipografia consisteix a obtenir un negatiu de l’original, el qual és aplicat a una planxa metàl·lica sensibilitzada; tots dos són exposats (insolació) a l’acció d’una llum molt forta (arc voltaic, xenó, de mercuri, etc), que la impressiona. Un cop impressionada la planxa, hom la posa dins els àcids, que n'ataquen les parts que no han estat reservades. Si la reproducció ha d’ésser d’una fotografia (fotogravat directe), cal interposar entre la placa sensible i l’objectiu una trama, que descompon la imatge en petits punts de llum, la qual cosa permet d’obtenir els tons mitjans. La tècnica emprada en òfset és sensiblement igual, tret que generalment hom treballa amb positius de l’original. La importància del fotogravat òfset deriva de l’aclaparadora preeminència que ha adquirit aquesta tècnica d’impressió respecte a les altres i la incorporació de l’optoelectrònica i la informàtica en el procés de producció de les tricromies utilitzades en la reproducció de les il·lustracions en color. Actualment hom utilitza analitzadors cromàtics (escàners) (escàners) que exploren amb una tècnica d’escombratge la il·lustració original. Cada punt de la imatge explorada (pícsel) reflecteix (si és opac) o deixa passar una certa quantitat de llum (si és transparent) proporcional a la seva lluminositat; aquesta llum, després d’ésser filtrada i descomposta en els tres colors de la síntesi subtractiva tricroma (groc, cian i magenta), actua sobre un dispositiu CCD el senyal elèctric procedent del qual, convenientment digitalitzat, és tractat per un ordinador, —que pot amplificar-lo, invertir-lo, etc— i passa a modular un dispositiu làser que impressiona —incorporant-hi el tramat— les tres pel·lícules a partir de les quals hom pot insolar, respectivament, els clixés corresponents a cadascuna de les tintes d’impremta (groc, cian i magenta). A la pràctica, però, hom insola una quarta pel·lícula, la que correspon al color negre, i així hom obté una reproducció en quadricromia, que guanya quant a saturació del color negre i en definició de la imatge.

Col·laboració: 
JGiR
Llegir més...