frener
| frenera

f
m
Història

Menestral que fabricava frens o guarnicions per a les cavalleries.

Fou el més antic dels oficis de la pell a Barcelona, i participà en el Consell de Cent des de la seva creació, amb ordinacions del 1338 i del 1373. Fou el nucli de l’àmplia confraria de Sant Esteve dels Freners (esteve). La seva importància econòmica decaigué progressivament al llarg dels segles. A València, el gremi de freners és esmentat des del 1283; al s XV, juntament amb els guarnicioners i esperoners, formava part del gremi dels armers (armer), el qual, d’una manera semblant als esteves, reunia en set braços nombrosos oficis relacionats amb les guarnicions.