Formulada per F.J. Gall, postulava que les funcions psíquiques són localitzades en unes àrees determinades del cervell, que a major desenvolupament d’aquestes àrees correspon una intensitat anàloga de les funcions que hi radiquen, i que aquest desenvolupament es reflecteix en la morfologia externa de la caixa cranial, cosa que permetria, mitjançant un examen del cap, de descobrir les tendències innates dels individus. Bé que hom ha demostrat que el primer dels supòsits de la frenologia és en gran part cert, el caràcter fal·laciós dels altres abocà al fracàs els intents d’aplicació pràctica i n'invalidà la credibilitat científica.
Als Països Catalans, Marià Cubí fou el principal difusor de la frenologia a l’Estat espanyol. Entre les societats frenològiques més importants hi hagué la de Barcelona, la de Vilanova i la Geltrú, encapçalada per Magí Pers i Ramona, i la de Figueres, duta per Llach i Soliva i Gay i Beà. Tingué com a portaveus les revistes La Antorcha
, La Revista Frenológica
i l' Eco de la Frenología
. Les idees frenològiques foren impugnades per Jaume Balmes i Josep M. Quadrado. El pensament tradicional veia en la teoria de les localitzacions cerebrals un fons de materialisme i determinisme, que es proposà de combatre, malgrat les protestes de cristianisme i d’idealisme de Cubí i dels altres frenòlegs.