En el cas dels fruits partenocàrpics (partenocàrpia) no hi ha llavors. Després de la pol·linització de la flor, els primordis seminals esdevenen llavors i tot l’ovari es modifica profundament: es fa carnós, s’endureix o canvia de forma. Els carpels es transformen en pericarpi, part del fruit que engloba les llavors. El pericarpi es compon d’epicarpi i d'endocarpi i, en molts casos, d’una capa intermèdia, sovint carnosa, el mesocarpi. Així, per exemple, en el préssec la pell correspon a l’epicarpi, la carn al mesocarpi i el pinyol a l’endocarpi.
Hi ha fruits carnosos, amb el pericarpi gruixut i de consistència carnosa, i fruits secs, amb el pericarpi no carnós. Els fruits secs poden ésser dehiscents, si s’obren i deixen anar les llavors, i indehiscents, si no s’obren. Els fruits carnosos més comuns són la baia, l’hesperidi, la drupa, la pepònida i el pom. Els principals fruits secs dehiscents són la càpsula, el fol·licle, l’elateri, el llegum, el loment, el pixidi, la silícula i la síliqua. Els fruits secs indehiscents més importants són l’aqueni, la balàustia, la cariopsi, la cípsela, el diaqueni, la gla, la nou, la núcula, la regma, la sàmara, el samaridi i l’utricle.
Els fruits que deriven d’un ovari sincàrpic són fruits simples. Són fruits múltiples els que provenen d’un ovari apocàrpic, cada carpel del qual dóna lloc a un fruit independent, bé que unit als altres. Els principals fruits múltiples són el cinorròdon, la pluridrupa, el plurifol·licle, el poliaqueni, el tetraqueni i la plurinúcula. Els fruits en la formació dels quals intervenen, a més de l’ovari, altres parts de la flor són fruits complexos, com ara la balàustia, el cinorròdon i el pom. Els fruits que no provenen d’un ovari, com és el cas dels estròbils de les gimnospermes, són anomenats falsos fruits o pseudocarps.
Els fruits que procedeixen d’una inflorescència i són concrescents formen una infructescència.
