galvanòmetre

galvanómetro (es)
galvanometer (en)
m
Electrònica i informàtica
Física

Esquema d’un galvanòmetre de quadre mòbil

© Fototeca.cat

Aparell per a mesurar corrents elèctrics o per a detectar-los.

El galvanòmetre de bobina (o de quadre) mòbil, molt corrent, és constituït essencialment per una bobina quadrangular penjada d’un fil de torsió que li proporciona el parell recuperador. La bobina és situada entre els pols d’un imant permanent, de manera que, en passar per la bobina el corrent a mesurar, aquesta gira, però per efecte de la torsió del fil arriba a una posició d’equilibri que depèn del corrent. El fil de torsió porta solidària una agulla (o un mirallet que reflecteix un raig de llum) que indica la intensitat del corrent sobre una escala graduada. Aquest galvanòmetre, anomenat també de Deprez i d’Arsonval, és un dels més emprats com a amperímetre; pot arribar a una sensibilitat de 10 - 1 2 A, i, amb petites modificacions, serveix també de voltímetre, de fluxòmetre i de galvanòmetre balístic. És un aparell per a corrent continu.

El galvanòmetre d’imant mòbil consisteix en un imant permanent penjat d’un fil de torsió en el si d’una bobina, que és excitada pel corrent que hom vol mesurar. L’imant gira fins a la posició d’equilibri.

En el galvanòmetre de lord Kelvin, emprat per a corrents extremament febles, l’efecte pertorbador del camp magnètic terrestre sobre l’imant és eliminat utilitzant un altre imant situat sobre el primer; ambdós formen, així, un parell astàtic. En la versió industrial, aquest galvanòmetre duu una peça de ferro que tendeix a girar dins la bobina amb l’oposició d’una molla; l’aparell, anomenat de ferro mòbil, no té gaire sensibilitat, però serveix d’amperímetre i de voltímetre, tant per a corrent continu com per a altern.

El galvanòmetre balístic és un galvanòmetre de quadre mòbil destinat a mesurar quantitats d’electricitat en el cas de corrents de durada molt curta. Afegint una massa adequada al galvanòmetre hom aconsegueix que l’impuls fornit pel corrent es transformi en energia cinètica, que provoca un moviment oscil·latori amortit. Amb la desviació màxima de la primera oscil·lació i l’amortiment hom calcula el valor de la mesura. És emprat en mesures de capacitat.