La proclamació de l’anomenada llei seca (1919), que prohibia la fabricació, la venda i el transport de begudes alcohòliques, estimulà un pròsper negoci clandestí, del qual es beneficiaren policies i funcionaris corromputs. Alfonso Capone a Chicago i Lucky Luciano a Nova York impulsaren i controlaren les grans xarxes clandestines de fabricació i de distribució de licors. Ultra el negoci de l’alcohol, aquestes bandes, controlades per elements italoamericans, explotaren sovint negocis relacionats amb la prostitució i el joc. Les lluites entre les bandes rivals causaren un gran nombre de baixes. Hom calcula que a Chicago, durant cinc anys, foren assassinats més de cinc-cents gàngsters. Amb l’abolició de la llei seca (1933), durant la presidència de F.D. Roosevelt, hom emprengué una forta campanya contra el gangsterisme, sense aconseguir, però, d’erradicar-lo totalment. Foren figures cèlebres del gangsterisme nord-americà Giuseppe Masseria, Joe Adonis, Frank Costello i la parella Bonnie Parker i Clyde Barrow.
m
Història