La gens era un veritable clan que tenia el propi cap, un culte propi i un nom (gentilici) que portaven tots els seus membres. La reunió dels caps (patres) de les famílies que formaven els poblats primitius donà origen a un consell d’ancians o senat. A l’època etrusca les gentes augmentaren llur influència, constituïren el patriciat i posseïren el poder. A la llarga, però, mantingueren lluites amb la plebs i les famílies menys importants (minores) i hagueren de claudicar i d’acceptar que la plebs adquirís drets polítics. A partir d’aquest fet, la gens perdé la cohesió i la força política, fins que arribà l’època imperial, que en marcà, definitivament, la decadència.
f
Història