L’edat pot ésser determinada relativament a d’altres roques o fenòmens geològics (datació relativa) o bé mitjançant tècniques de datació absoluta (datació). La geologia, com a història de la Terra, disposa d’una escala del temps geològic i d’unes mesures. Hom comença a comptar el temps geològic des del moment que la Terra assolí la massa present, que probablement coincideix amb la formació de l’escorça sòlida i que acaba en el moment actual. Hi ha dos tipus d’unitats per a mesurar el temps geològic: les unitats cronoestratigràfiques, o unitats basades en la successió dels estrats, i les unitats geocronològiques, o unitats de temps mesurat en anys. Hom defineix les unitats geocronològiques com l’interval de temps durant el qual foren dipositades les corresponents unitats cronoestratigràfiques. Les principals unitats geocronològiques són, de major a menor, era, període, època i edat, les quals es correlacionen, respectivament, amb les unitats cronostratigràfiques eó, sistema, sèrie i estatge. Hom pot determinar l’interval de temps i, doncs, la durada de les diverses unitats geocronològiques, gràcies a les datacions absolutes o cronomètriques basades en mètodes radioactius de roques o fòssils situats en els límits convencionals de les unitats cronoestratigràfiques. L’establiment d’aquests límits resta determinat per l’existència, el principi o la fi de fenòmens geològics importants, pels canvis faunístics importants, les transgressions o regressions marines considerables o els fenòmens tectònics de gran abast. Les unitats cronostratigràfiques i també les geocronològiques són establertes per a tots els dipòsits litològics de la Terra.
f
Geologia