Consisteix a cartografiar sobre mapes de fons, en localitats prèviament seleccionades, les respostes a un qüestionari per tal d’estudiar la distribució geogràfica de sons, fonemes, formes, funcions i mots d’una llengua o d’unes quantes. Als qüestionaris, l’ordre alfabètic ha estat substituït pel de grups lògics; també han estat aplicats àlbums de dibuixos per evitar la influència de la llengua de l’investigador. Hom basa la tria de punts en criteris geogràfics i històrics, i la realització de les enquestes, sobre el terreny, va a càrrec d’un lingüista o d’uns quants, que escullen informadors sedentaris, poc cultivats, de parlar genuí. Hom pot fer la representació cartogràfica a base de transcripció fonètica o de símbols. La fase següent a la publicació d’un atles lingüístic és la interpretació dels materials cartografiats (per substrat, adstrat, superstrat, factors sociològics, prestigi d’un centre, etc). La geografia lingüística té tres etapes: la de l'Atlas linguistique de la France, de Gilliéron, la de l'Atlante italo-svizzero, dels suïssos Jud i Jaberg, i la dels atles regionals (de França, Espanya, Romania, etc) ( dialectologia )lingüística).
f
Lingüística i sociolingüística