i geomagnetisme | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

geomagnetisme

substantiu masculím
Geologia
Mapa del camp magnètic terrestre. La intensitat del color representa el flux del camp magnètic que entra (blau) a la superfície o en surt (vermell i groc). A l’esquerra, flux magnètic exterior i interior al nucli
© Fototeca.cat
geologia geol
Estudi dels fenòmens relatius a les propietats magnètiques de la Terra ( camp magnètic terrestre ).

El geomagnetisme és conegut des de temps ancestrals, però no fou fins al s XIX, amb Gauss, que hom el plantejà d’una manera científica. A partir d’aleshores hom té coneixença que la Terra es comporta com una gran dinamo i que la seva part més interna, de natura metàl·lica, s’ha transformat en un gran imant per inducció dels corrents elèctrics existents en les zones perifèriques. A la Terra es desenvolupen dos camps magnètics diferents: un camp intern permanent, que comprèn el 92% del moment magnètic terrestre, i un camp extern, denominat magnetosfera , que és molt variable i només comprèn el 8% del moment magnètic terrestre. Segons les investigacions de Gauss, hom pot diferenciar, dins el camp interior, diversos camps magnètics: el camp nuclear , amb un valor constant que assoleix el 52% del moment magnètic terrestre i que produeix la imantació longitudinal de la Terra i, per tant, l’existència dels pols nord i sud magnètics, el camp de cobertura, que posseeix el 40% del moment magnètic, es desenvolupa transversalment a l’interior i li és deguda la diferència d’11°6´ existent entre l’eix de rotació terrestre i l’eix magnètic (per això els pols magnètics són separats dels geogràfics, amb els quals formen un angle que hom denomina declinació magnètica ), i el camp cortical anòmal , que només assoleix el 2% del moment magnètic i té origen en els accidents tectònics, fenòmens volcànics i altres alteracions de la litosfera. Les variacions dels pols magnètics al llarg de la història de la Terra forneixen una dada molt important per a l’estudi de l’evolució del planeta, i són estudiades pel paleomagnetisme . La magnetosfera té una íntima relació amb el vent solar; segons les investigacions de S. Chapman i V. Ferrao, no envolta la Terra uniformement i s’estén fins a 65 000 km per la cara il·luminada i fins a molts més per la no il·luminada. A l’interior de la magnetosfera i a molts milers de quilòmetres de distància de la superfície terrestre hi ha els cinturons de Van Allen, els quals tenen relació amb el vent solar i el magnetisme terrestre. Aquests dos cinturons o bandes, formats per partícules d’alta energia, envolten totalment la Terra i deixen dues obertures a l’altura dels pols magnètics.

Col·laboració: 
JGC
Llegir més...