gèpida

f
m
Història

Individu d’un poble germànic del grup dels germànics orientals.

Els gèpides, establerts primerament al baix Vístula (ss I-II), remuntaren el riu i s’establiren a la vora del Danubi (s IV). Dominats pels huns, combateren als Camps Catalàunics (451), però el 453 se n'anaren lliurement a la Dàcia. Foren vençuts (488) per Teodoric I, i posteriorment (vers el 567) gairebé foren exterminats pels llombards i els àvars.