De dimensions grosses o mitjanes (2-3 m de llargària), de coll llarg o molt llarg (1-2 m), amb una alçada a la creu (1,50-3,70 m) superior a la del llom, amb dos dits a les potes i amb el cap proveït de banyes, petites i recobertes per la pell, en un nombre variable. Inclou la girafa i l'ocapi. La longitud del coll ha estat una resposta adaptativa a les condicions especials de la sabana africana; per contra, la major part de les formes fòssils tenien una longitud de coll normal. Durant el Miocè inferior i mitjà d’Àfrica, els giràfids experimentaren una forta diversificació, similar a la dels paleomerícids europeus i caracteritzada per la diversitat d’apèndixs cranials. Els primers giràfids aparegueren al Miocè mitjà, fruit del contacte entre la placa africana i l’eurasiàtica, amb el gènere Decennatherium. Eren de la mida d’un ocapi actual i la proporció del seu cos era normal. El crani presentava dos parells d’apèndixs cranials; els primers, situats damunt de les òrbites, eren petits, cònics i similars als de les girafes actuals; els segons, de forma aplanada, se situaven en una posició més posterior. Al Turonià n'aparegué un nou gènere, Bigerbohlina, de la talla d’una girafa actual, però amb el coll de longitud normal. La seva presència està ben documentada als jaciments de Piera (l’Anoia), i a Crevillent (Alacant). D’aquest grup, tot i ser rar al Turonià superior, se'n trobaren restes al Pliocè de Perpinyà (Rosselló) i a Sant Nofre (Baix Ebre).
m
pl
Mastologia