gitano

romaní
m
Lingüística i sociolingüística

Llengua indoària, pròpia dels gitanos.

A través de Pèrsia i d’Armènia s’estengué per Europa, i més tard arribà a Amèrica. Anomenat en gitano Romanīčib, es divideix en les branques asiàtica, armènia i europea; els parlars gitanos de la península Ibèrica reben el nom de caló. El sistema vocàlic del gitano és paral·lel al del sànscrit. La declinació presenta dos casos, el recte i l’oblic, i el vocabulari ha sofert moltes transformacions, segons els països. Sovint es presenta com a llengua secreta, de la qual només el vocabulari és gitano i la gramàtica és la de la llengua del país.