No hi ha acord entre els investigadors sobre l’origen d’aquesta escriptura; molts la fan derivar de la minúscula grega, d’altres hi veuen una creació original de Ciril, etc. Es presenta en dos estils diferents: el búlgar (de tipus rodó) i l’il·líric o croat (de tipus quadrat, que derivà posteriorment en semiuncial i al s XVI, en cursiva). L’alfabet consta de trenta-vuit signes. És l’escriptura que serví per a la primera traducció eslava de la Bíblia i dels llibres litúrgics bizantins. Substituïda, entre els eslaus ortodoxos, per l’escriptura ciríl·lica, fou conservada pels croats (de ritu llatí), que a l’últim la substituïren pels caràcters llatins.
adj
Escriptura i paleografia