Clínicament, hom pot dividir-les en primàries, si el ronyó és afectat exclusivament o predominantment, i secundàries, quan la lesió renal va associada a una altra malaltia que abasta altres parts de l’organisme. Les glomerulonefritis primàries se subdivideixen en la glomerulonefritis aguda, que pot seguir una infecció faríngia o cutània per l’estreptococ betahemolític del grup A (glomerulonefritis postestreptocòccica) o bé pot ésser causada per infeccions originades per altres gèrmens (bacteris, virus o paràsits), i que en qualsevol cas sol provocar proteïnúria, hematúria, hipertensió arterial i retencions de sal, aigua i urea; la glomerulonefritis ràpidament progressiva, d’evolució ràpida cap a la insuficiència renal; la glomerulonefritis crònica, que, contràriament, evoluciona molt lentament cap a la insuficiència renal; la glomerulonefritis causant de síndrome nefròtica, que es caracteritza per albuminúria, hipoalbuminèmia, hiperlipèmia i edemes, i pot ésser provocada per lesions glomerulars primàries o de causa diversa (infeccions, medicaments, tumors, col·lagenosi, etc); i la glomerulonefritis amb trastorns urinaris asimptomàtics com, p ex, la malaltia de Berger o la nefropatia IgA, que pot cursar només amb hematúria asimptomàtica. Les glomerulonefritis secundàries, d’altra banda, van associades a força malalties sistemàtiques, com ara immunològiques (lupus eritematós disseminat, síndrome de Goodpasture, púrpura de Schönlein-Henoch, vasculitis necrotitzants, etc), neoplàstiques o metabòliques (diabetis mellitus) i presenten, a més a més dels símptomes renals, d’altres símptomes de lesions en uns altres òrgans. Les lesions anatomopatològiques dels glomèruls en les glomerulonefritis són molt variables i van des de lesions mínimes (gairebé només detectables amb l’ajut del microscopi electrònic) a una intensa i ràpida proliferació cel·lular dels capil·lars i del mesangi amb ofegament dels glomèruls tal com hom aprecia en la glomerulonefritis ràpidament progressiva. L’evolució clínica i el pronòstic depenen de cada tipus de glomerulonefritis en particular i també del tractament rebut. Quan s’arriba a la insuficiència renal avançada cal recórrer a la diàlisi (ronyó artificial) o al trasplantament renal.
f
Patologia humana