i glomerulonefritis | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

glomerulonefritis

substantiu femeníf
Medicina
patologia pat
Nom genèric de cadascuna de les malalties en què la lesió fonamental és l’alteració de l’estructura i del funcionament del glomèrul renal.

Clínicament, hom pot dividir-les en primàries, si el ronyó és afectat exclusivament o predominantment, i secundàries, quan la lesió renal va associada a una altra malaltia que abasta altres parts de l’organisme. Les glomerulonefritis primàries se subdivideixen en la glomerulonefritis aguda, que pot seguir una infecció faríngia o cutània per l’estreptococ betahemolític del grup A (glomerulonefritis postestreptocòccica) o bé pot ésser causada per infeccions originades per altres gèrmens (bacteris, virus o paràsits), i que en qualsevol cas sol provocar proteïnúria, hematúria, hipertensió arterial i retencions de sal, aigua i urea; la glomerulonefritis ràpidament progressiva, d’evolució ràpida cap a la insuficiència renal; la glomerulonefritis crònica, que, contràriament, evoluciona molt lentament cap a la insuficiència renal; la glomerulonefritis causant de síndrome nefròtica, que es caracteritza per albuminúria, hipoalbuminèmia, hiperlipèmia i edemes, i pot ésser provocada per lesions glomerulars primàries o de causa diversa (infeccions, medicaments, tumors, col·lagenosi, etc); i la glomerulonefritis amb trastorns urinaris asimptomàtics com, p ex, la malaltia de Berger o la nefropatia IgA, que pot cursar només amb hematúria asimptomàtica. Les glomerulonefritis secundàries, d’altra banda, van associades a força malalties sistemàtiques, com ara immunològiques (lupus eritematós disseminat, síndrome de Goodpasture, púrpura de Schönlein-Henoch, vasculitis necrotitzants, etc), neoplàstiques o metabòliques (diabetis mellitus) i presenten, a més a més dels símptomes renals, d’altres símptomes de lesions en uns altres òrgans. Les lesions anatomopatològiques dels glomèruls en les glomerulonefritis són molt variables i van des de lesions mínimes (gairebé només detectables amb l’ajut del microscopi electrònic) a una intensa i ràpida proliferació cel·lular dels capil·lars i del mesangi amb ofegament dels glomèruls tal com hom aprecia en la glomerulonefritis ràpidament progressiva. L’evolució clínica i el pronòstic depenen de cada tipus de glomerulonefritis en particular i també del tractament rebut. Quan s’arriba a la insuficiència renal avançada cal recórrer a la diàlisi (ronyó artificial) o al trasplantament renal.

Col·laboració: 
JaViB
Llegir més...