i glúcid | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

glúcid

glúcido (es), glucide (en)
substantiu masculím
Bioquímica
glúcido (es), glucide (en)
bioquímica bioq
Nom genèric d’aquelles substàncies que són polihidroxialdehids o polihidroxicetones i també de llurs polímers i derivats.

Pel fet que llur fórmula empírica és (CH2O)n, en la qual l’oxigen i l’hidrogen són en la mateixa proporció que en l’aigua, havien estat anomenats hidrats de carboni. Els més simples són els sucres o monosacàrids, que són cristal·lins, solubles en aigua i dolços; són constituïts per un sol polihidroxialdehid o polihidroxicetona, amb diversos carbonis substituïts asimètricament, que comporten una activitat òptica de la molècula i l’existència de nombrosos isòmers enantiomorfs. El principal és la glucosa, perquè en deriven els altres sucres i, a més, és el combustible ideal per als organismes en els processos d’obtenció d’energia. Els monosacàrids poden unir-se entre ells per l’enllaç acetàlic o glucosídic i formar dímers, trímers, tetràmers, etc, anomenats respectivament disacàrids, trisacàrids, tetrasacàrids, etc. Hom anomena oligosacàrids els de cadenes curtes (d’uns deu monosacàrids) i polisacàrids els de cadenes molt llargues, ramificades o no, formats per milers de monosacàrids repetits. Quantitativament els glúcids constitueixen la major part de la matèria orgànica de la biosfera, puix que dos polímers de la glucosa, la cel·lulosa i el midó, hi són molt abundants (el primer és el component de la paret cel·lular de les cèl·lules vegetals i el segon és la substància de reserva energètica en vegetals). Quasi tots els glúcids són d’origen vegetal i són el principal component de l’alimentació de l’home i de molts animals.

Col·laboració: 
OCa
Llegir més...