goliard

clergue vagant
m
Literatura

Nom donat a l’edat mitjana a cadascun dels clergues i monjos que feien vida lliure i recorrien les ciutats europees.

La denominació procedeix del llatí vulgar goliardus, producte de l’encreuament de gula (‘gola’) i Goliat, considerat com a símbol diabòlic. Impulsaren el conreu d’una poesia que, inspirada tant en les composicions populars com en les cultes des d’Horaci i Ovidi fins als contemporanis, cantava l’amor, la joventut, el vi i la primavera, alhora que, tot satiritzant, criticava la societat contemporània, especialment el món eclesiàstic. Assajaren nous metres i ritmes mitjançant la combinació d’experiències anteriors. La majoria d’aquestes composicions foren recollides en cançoners col·lectius, el més important dels quals és el de Benediktbeuren, amb els Carmina Burana. A Catalunya són coneguts els Carmina Rivipullensia (s XII).