i gos | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

gos | gossa

Nom científic Canis familiaris, Sinònim ca, Castellà perro (es), Anglès dog (en)
substantiu masculím
Zoologia
Nom científic Canis familiaris, Sinònim ca, Castellà perro (es), Anglès dog (en)
Gos
© C.I.C. - Moià
zoologia zool
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes de la família dels cànids, d’aspecte, de forma i de pelatge molt diversos, segons les races.

Els gossos actuals sembla que provenen d’espècies salvatges que foren domesticades a la prehistòria per l’home, i hom n'ha reunit nombrosos testimonis, descoberts en excavacions de po blats neolítics. El gos de les torberes (Canis palustris) és una raça salvatge que convisqué amb l’home a l’edat de la pedra; hom n'ha trobat restes en uns jaciments de torba que daten del Paleolític. A l’edat del bronze hi havia el Canis matrisoptimae, del qual hom creu que provenen els gossos d’atura. En el gos actual persisteixen alguns costums primitius, bé que n'ha perduts la majoria; per exemple, continua d’una manera poc definida la fixació del territori amb l’orina, i el seu Antic Règim carnívor ha esdevingut omnívor.

El gos no té glàndules sudorípares, per la qual cosa regula la temperatura a través dels pulmons, la mucosa bucal i la llengua. Dels sentits es destaca, en primer lloc, l’olfacte, i després, l’oïda i la vista. Té capacitat reproductora des del primer any, però convé que la femella no s’acobli fins a dos anys. El zel es manifesta a la primavera i a la tardor, i dura dotze dies. La gestació dura nou setmanes, i a cada part neixen de quatre a sis cadells, amb les parpelles tancades per una membrana, que triga deu o dotze dies a rompre's. El període de lactància dura sis setmanes, i al cap de tres setmanes comencen a caminar. La vida mitjana d’un gos és de dotze o tretze anys, bé que excepcionalment pot arribar a vint. El gos és emprat per a aprofitar-ne els sentits, la força física, la rapidesa, la valentia i la intel·ligència. No té cap hàbitat propi i habita arreu del món. Símbol de fidelitat, apareix en les representacions escultòriques sepulcrals, al peu dels jacents.

Actualment, la federació cinològica internacional té classificades més de 340 races de gossos que agrupa, segons criteris d’utilitat, en gossos d’atura (o de pastor), de guarda i defensa, de caça i de companyia (o de luxe). Els gossos de caça, el grup més nombrós, són classificats en gossos de mostra, que són els que assenyalen la presència de la peça en restar immòbils, els cobradors, especialitzats a recuperar les peces un cop abatudes, i els de quest o rastrejadors, que persegueixen la peça entre el boscatge (conillers), o bé la fan sortir del cau (desencauadors), o la persegueixen camps a través (llebrers), o bé la persegueixen i la desencauen (terriers).

Classificació dels gossos per grups i races

gos d’atura o de pastor   bobtail
    ca de bestiar mallorquí
    collie
    pastor alemany
    pastor anglès
    pastor belga
    pastor català o gos d’atura
    pastor de Brie o briard
    pastor dels Pirineus
    pastor hongarès o komondor
    pastor de Shetkland o sheltie
gossos de guarda i defensa   bòxer
    buldog
    bullmastiffs
    dàlmata
    dobermann pinscher
    gos esquimal
    gos de muntanya dels Pirineus
    gran danès o dog alemany
    husky siberià
    mastí
    mastí dels Pirineus
    rottweiler
    samoiede
    sant-bernat
    schnauzer (gegant i normal)
    spitz (finès, gran spitz, lapó, llop)
    terranova
gossos de caça de mostra brac (alemany, de Weimar, francès, hongarès)
    épagneul (bretó, de pèl llarg, francès, picard, picard blau)
    griffon (de pèl arrissat, de pèl dur)
    pachón de Navarra
    perdiguer de Burgos
    pòinter
    setter (anglès, gordon, irlandès)
  cobradors retriever (Chesapeake, golden , Labrador)
    spaniel (clumber, cocker, cocker anglès, field, springler)
de quest o rastrejadors conillers beagle
    bloodhound
    foxhound
    harrier
    otterhound
  desencauadors basset hound
    dachsund
    deckel
    teckel (normal, nan)
  llebrers afganès
    borzoi
    greyhound
    llebrer o ca eivissenc
    saluki o slugui o persa
    whippet
  terriers airedale terrier
    bull terrier
    fox terrier
    terrier escocès
    terrier irlandès
gossos de companyia   affenpinscher
    buldog nan o bully
    raça ‘caniche’ o púdel o poodle o gos d’aigua (normal, mitjà, nan)
    chiuahua
    chow-chow
    épagneul nan
    griffon belga o de Brussel·les
    greyhound italià
    maltès
    papillon
    pequinès
    schnauzer nan
    spaniel (japonès, anglès o toy spaniel)
    spitz (mitjà o gran lulú, petit nan o lulú de Pomerània)
    terrier de Yorkshire
    terrier de West Highland
    toy terrier

Col·laboració: 
PCA / R
Llegir més...