i grafologia | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

grafologia

grafología (es), graphology (en)
substantiu femeníf
Psicologia
grafología (es), graphology (en)
psicologia psic
Estudi del caràcter d’una persona a través de la seva escriptura.

Es basa en el principi segons el qual certs moviments físics de l’home es relacionen amb les seves disposicions psíquiques. Les emocions, les temences, les alegries, les angoixes i en general tots els impulsos que procedeixen del cervell obliguen a donar una determinada resposta muscular (segons els graus de contracció i de dilatació) que condiciona la mà a uns traços concrets. La grafologia estableix una relació entre la ment i l’escriptura i afirma que la configuració gràfica depèn del temperament de l’individu. Per tal que l’anàlisi grafològica sigui vàlida, cal interpretar l’escriptura, no pas com una suma de signes aïllats, sinó com un conjunt de trets amb interrelacions dinàmiques. Hom considera creador de la grafologia el francès Jean-Hippolyte Michon (1806-81), autor d’un sistema de grafologia, però qui donà a la grafologia un impuls definitiu fou Jules Crépieux-Jamin (1859-1940), el qual distingí set gèneres gràfics fonamentals (velocitat, pressió, direcció, dimensió, continuïtat, forma i disposició) i unes cent setanta-cinc espècies.

Col·laboració: 
JCar
Llegir més...