i gramàtica generativa | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

gramàtica generativa

substantiu femeníf
Gramàtica    Lingüística i sociolingüística
lingüística ling i gramàtica gram
Tendència de la lingüística iniciada per N. Chomsky el 1957 (Syntactic Structures) i entesa com a reacció enfront de l’estructuralisme de l’escola de Bloomfield.

Segons Chomsky, que denomina els termes saussurians parole i langue amb els termes actuació (performance) i competència (competence), respectivament, l’estudi de l’actuació —l’anàlisi del corpus lingüístic— no permet el coneixement del sistema en el qual aquella es basa. Per això afegeix a l’estudi del corpus lingüístic la introspecció que l’escola de Bloomfield rebutjava i en la qual el lingüista és el seu mateix informant. Chomsky parteix de la frase com la màxima unitat lingüística. La gramàtica d’una llengua conté un sistema de regles que permet de formar —generar— el conjunt de totes les frases possibles en aquesta llengua, i el seu domini és de la competència del parlant; el conjunt de totes les frases que hom pot generar en una llengua és infinit. Un sistema finit de regles permet al parlant de generar un nombre infinit de frases i de comprendre-les, fins i tot aquelles que encara no ha sentit mai. Chomsky descriu les regles gramaticals en què es fonamenta el procés generatiu mitjançant l’anàlisi dels constituents —d’on són generades les estructures arbòries— i les transformacions, per les regles de les quals hom hi introdueix modificacions. Mitjançant aquestes regles es generen en l’acte de parlar les frases des de l’estructura profunda a la superficial. El 1965 Chomsky amplià el seu model i introduí les regles de subcategorització (Aspects of the Theory of Syntax) perquè l’anàlisi dels constituents i les regles de transformació no eren suficients per a generar frases gramaticalment correctes. Amb l’ús d’aquestes regles el parlant pot generar frases gramaticalment correctes, però mancades de sentit. Amb les regles de subcategorització, Chomsky introduïa categories semàntiques en el seu model. Els substantius i els verbs, per exemple, no són classificats només segons la sintaxi, sinó també per categories tals com concret, animat, humà, etc. Ara bé, aquestes categories semàntiques determinen la gramaticalitat (competència) de l’home, però sense que això es manifesti en les regles generatives: en el model ampliat del 1965 el procés generatiu és determinat només per les regles de transformació i l’anàlisi dels constituents, és a dir, per la sintaxi. Aquí incideix la crítica actual del model de la gramàtica generativa de Chomsky: els representants de la semàntica generativa (Lakoff, McCawley, Postal i altres) sostenen, en contraposició a Chomsky, que els components semàntics també són generatius. La teoria de la recció i el lligam és el model que s’està fent servir darrerament en gramàtica generativa, i ha estat desenvolupat per N. Chomsky principalment a Lectures on Government and Binding (1981), Some Concepts and Consequences of the Theory of Government and Binding (1982), Knowledge of Language (1986) i Barriers (1986). Aquest model intenta bastir una teoria lingüística capaç de descriure adequadament la gramàtica interioritzada d’un parlant ideal, i parteix de la base que la gramàtica està formada per una sèrie de components autònoms però interconnectats entre si, que contenen un conjunt de regles. Aquests components són el lexicó, el component categorial, l’estructura profunda i l’estructura superficial. El 1995 Noam Chomsky publicà The Minimalist Program, un recull de quatre articles on defineix un nou programa dins de la gramàtica generativa i transformacional caracteritzat per la idea de simplicitat i entès com l’aparell teòric mínim per donar compte del coneixement lingüístic. El programa mostra una major relació amb els corrents dominants de la biologia, un major èmfasi en la independència del sistema de coneixement del llenguatge respecte als sistemes d’actuació i la introducció dels principis d’economia. Hom dóna més pes al caràcter derivacional del sistema computacional que a la visió representacional, com mostra la possible eliminació dels nivells de representació de l’estructura profunda i l’estructura superficial i la revisió de la teoria de la X amb Barra, de la qual es deriva l’estructura sintagmàtica. A més del llibre de Chomsky, són nombrosos els treballs apareguts que s’inscriuen en el marc d’aquest programa.En català, els mètodes generativistes són aplicats en els manuals universitaris de Joan Mascaró (Morfologia), Sebastià Bonet i Joan Solà (Sintaxi generativa catalana) i M. Teresa Cabré i Gemma Rigau (Lexicografia i semàntica). Se'n fan també ressò els diversos texts existents per a l’ensenyament mitjà.

Col·laboració: 
ArQ
Llegir més...