i grip | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

grip

gripe (es), flu (en)
substantiu masculím
substantiu femeníf
Medicina
gripe (es), flu (en)
patologia pat
Malaltia infecciosa aguda i contagiosa, d’etiologia viral i començament sobtat, que causa febre, esgarrifança, mal de cap, astènia, miàlgies i símptomes d’afecció a les vies respiratòries.

Bé que en general té caràcter benigne, en els infants, o en els vells o en els debilitats per malalties cròniques hi ha el perill d’una complicació, sovint la pneumònia. L’agent de la malaltia és un mixovirus del qual hom coneix tres tipus antigènics, A, B i C. La infecció per un d’aquests virus no comporta immunitat envers els altres dos. El tipus B i C originen casos esporàdics o petites brotades en escoles o col·lectivitats semblants. Al contrari, el tipus A causa epidèmies importants cada dos o tres anys; això és degut a la seva gran capacitat de mutació antigènica, que permet l’aparició periòdica d’un nou subtipus, les soques del qual es disseminen amb tal rapidesa que un 70% de la població emmalalteix abans de desaparèixer l’epidèmia. De fet, l’aparició de cada subtipus ha estat seguida de la disseminació pandèmica del virus, com les dels anys 1889, 1918, 1957 o 1968. No té tractament específic, però és possible una profilaxi mitjançant una vacuna que tingui en compte les noves mutacions del virus en el moment que aquestes apareguin. Als Països Catalans les epidèmies de grip més remarcables foren les del 1837, el 1847 i, sobretot la del 1918, que produí un gran nombre de víctimes. S'inicià pel setembre d’aquest any i assolí el punt culminant la primeria d’octubre. En remetre l’epidèmia, pel novembre, hom calculava el nombre d’afectats a Barcelona en uns 150 000.

Col·laboració: 
AMi
Llegir més...