Mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic. Els cristalls presenten sovint hàbit simple i cares corbades. Hom el pot trobar en masses granulars, de gra gros a gra fi, foliades i en petites venes fibroses. Presenta sovint macles de contacte, i també en punta de sageta o de llança. L’exfoliació és bona. Té una duresa 2 i una densitat 2,32. És incolor i transparent quan es presenta cristal·litzat, i de color blanc, gris, groguenc o vermellós quan es presenta en masses. Les varietats que es presenten en masses de gra fi constitueixen l'alabastre; certs agregats adopten forma de rosa (rosa del desert).
L’extracció de guix és possible a bona part de les formacions terciàries i triàsiques, que ocupen a Catalunya la quasi totalitat de la Depressió Central, la Serralada Transversal i extensions properes. Actualment la competència dels materials prefabricats ha anat reduint l’ús del guix en la construcció i només és estimat el guix de Ripoll, procedent d’un sector comarcal ampli (Campdevànol, Sant Joan de les Abadesses, Ogassa, Campelles, Camprodon), i els indrets concrets de les regions de la Seu (la Pobla de Segur), Manresa (Sallent, Castellfollit de Riubregós, Òdena, Copons, Bagà), Barcelona (Vallirana, Gelida, Corbera de Llobregat), Mallorca (Calvià) o Castelló de la Plana. L’alabastre de la Garrotxa (Beuda) i la Conca de Barberà (Sarral) ha estat molt emprat pels escultors.