hagadà

haggadà (he)
f
Judaisme

Part del Talmud formada per prèdiques i explanacions de caire molt popular.

La temàtica, molt variada, inclou tradicions, llegendes, ciència popular, filosofia pràctica i afers polítics. El text tingué diverses recensions durant l’edat mitjana. Al segle XIII esdevingué, separat del siddur, el llibre religiós més popular del judaisme i el més sovint il·lustrat. De les haggadot il·luminades n'hi ha tres del segle XIV, conservades al British Museum, procedents dels Països Catalans: l’hagadà dita de Barcelona, la Golden Haggadah, que és la més antiga i sumptuosa, amb 15 miniatures de plana sencera representant escenes del Gènesi i de l'Èxode, i la Sister of the Golden Haggadah, amb 34 miniatures. El museu nacional de Sarajevo conserva una hagadà molt famosa, al primer foli del manuscrit de la qual figuren les armes del casal de Barcelona. El 1992, en un llegat donat al monestir de Poblet, hom descobrí un còdex hebreu del segle XIV amb una hagadà de Pasqua. El manuscrit conté miniatures interessants.