Els drets i les obligacions (actiu i passiu) han d’ésser personals, però no personalíssims (de família, certs béns patrimonials, etc). Passa, doncs, tot a l’hereu: no pot agafar l’actiu i deixar el passiu. La successió pot ésser testada o intestada. El successor rep el nom d'hereu o legatari, segons que la successió sigui a títol universal o particular. Un cop oberta la successió, existeix una crida al successor, anomenada delació, que pot durar fins a 30 anys, al terme de la qual l’hereu pot acceptar o repudiar l’herència. Des del moment de la mort fins que algú es fa càrrec de l’herència hom diu que l’herència és jacent. L’acceptació de l’herència no necessita cap requisit especial. També hom pot acceptar una herència a benefici d’inventari. En el cas que diverses persones siguin successores, la comunitat hereditària haurà de desfer-se segons la manera disposada pel testador o segons els criteris legals. Si els béns fossin indivisibles, caldria la subhasta i repartició del preu. La configuració de la successió en el dret romanocatalà és presidida per la idea que l’hereu esdevé titular de totes les relacions jurídiques actives i passives que afectaven el causant i que tinguin el caràcter de transmissibles, la qual cosa equival a dir que hi ha herència encara que no hi hagi béns o que el passiu hereditari superi l’actiu. En el dret català l’herència es defereix per voluntat del causant, expressada en negoci jurídic unilateral —testament—, i, si no n'hi ha, per disposició de la llei; i la successió voluntària és incompatible amb la legal. El dret del cridat a acceptar l’herència, de conformitat amb el codi de successions per causa de mort vigent en el dret civil de Catalunya, prescriu al cap de trenta anys a partir del moment d’haver-li estat deferida, però les persones interessades en la successió, fins i tot els creditors de l’herència o el cridat, poden obtenir del jutge, tan bon punt hagin transcorregut trenta dies des de la delació a favor del cridat, que assenyali un termini a aquest perquè manifesti si accepta o repudia l’herència, termini que no pot excedir els seixanta dies naturals, i transcorregut el qual sense que el cridat hagi acceptat l’herència, hom considera que la repudia.
f
Dret civil