hèrnia

hernia (es), hernia (en)

f

Patologia humana

Esquema dels dos tipus d’hèrnies de la línia mitjana abdominal: l’hèrnia epigàstrica i l’hèrnia hipogàstrica

© Fototeca.cat

Sortida total o parcial d’un òrgan o d’una part tova del cos per una obertura, natural o accidental, en la paret del seu receptacle.

L’hèrnia és externa quan el sac herniari surt a fora, i interna en el cas contrari; congènita quan és imputable a mal tancament dels conductes embrionaris, i adquirida quan sobre un defecte constitucional (debilitat de la paret) actua un factor desencadenant. Segons la seva situació anatòmica, l’hèrnia és inguinal si segueix el conducte homònim, escrotal si baixa fins a l’escrot, i crural si travessa l’anell crural. L’hèrnia també pot ésser umbilical, si és localitzada al melic, i epigàstrica, si travessa la línia alba, més amunt. De les hèrnies internes cal esmentar la diafragmàtica (forats del diafragma que deixen passar les vísceres), la d'hiat

Hèrnia d’hiat: una porció de l’estómac pasa a la cavitat toràtica través de l’hiat esofàgic del diafragma

© Fototeca.cat

(en què una part de l’estómac travessa l’hiat esofàgic) i la del disc intervertebral o hèrnia discal (dislocació d’un d’aquests discs). L’hèrnia és reductible quan és possible de fer-la tornar a la situació normal; altrament, és anomenada irreductible. Hi ha estrangulació quan l’anell herniari comprimeix les parets del sac i provoca el blocatge de la circulació i la consegüent necrosi dels teixits; aleshores cal recórrer a la intervenció quirúrgica. En cas d’hèrnies externes i reductibles, hom pot servir-se, provisionalment, d’aparells o d’embenats compressius.