Antecedents històrics dels actuals esports hípics són els torneigs i altres jocs cavallerescs medievals, com les partides de caça i els recorreguts, les competicions i els jocs hípics que, a imitació de les caceres, hom practica per itineraris campestres de traçat dificultós, a l’estil de les gimcanes, caceres de guineus, etc. No manquen tampoc en l’hípica modalitats de major artificiositat, com les que enfronten dos grups de contendents en la disputa d’una pilota o d’un objecte anàleg; entre aquests esports d’equip, el polo és el més difós. Les normes fonamentals de l’hípica contemporània foren codificades pel Jockey Club, entitat anglesa fundada el 1750 per tal de fomentar la pràctica de l’esport hípic. Actualment el concurs hípic forma part dels jocs olímpics. Una de llurs proves més importants és el concurs complet, on cada participant per separat i successivament efectua les proves d’ensinistrament o doma, de fons i salts d’obstacles, o jumping, en tres dies consecutius. Un sistema reglamentat de penalitzacions dona la victòria al qui fa millor els exercicis. Quant a la cursa de cavalls, els concursants són aviats tots de cop, en rengle, i aconsegueix la victòria de la prova el qui cobreix el recorregut més aviat i arriba primer. Les curses de cavalls són practicades en circuits especials (hipòdrom) en l’ambient d’una gran festa social, amb nombroses juguesques i premis per als propietaris dels cavalls guanyadors, pertanyents sovint a destacades personalitats de la política, les finances o la noblesa. Existeix també la modalitat anomenada trotting, en la qual els cavalls corren enganxats a un sulky, vehicle molt lleuger de dues rodes. Les manifestacions hípiques, als Països Catalans, han estat freqüents en festes populars des de temps remots. En són mostres actuals els Tres Tombs, l’aplec de Sant Medir del Vallès, la festa dels traginers de Balsareny i les colcades de Menorca. Fins al segle XIX eren tradicionals també els cossos o corregudes, sortiges, justes, etc. La influència dels esports britànics introduí l’hípica moderna entre les classes altes barcelonines i el 1856 fou fundat el Cercle Eqüestre de Barcelona. En iniciar-se el pla Cerdà, hom hi havia previst un hipòdrom, que no prosperà; el 1871 en fou alçat un de provisional al camp de Mart, però el primer hipòdrom estable fou el de Cantunis (1883), que funcionà més de cinquanta anys. El 1896 fou fundat el que després fou anomenat el Club de Polo i més tard el Club Hípic de Barcelona. Aparegueren diverses escoles hípiques a Barcelona, a Sant Cugat del Vallès, etc. Al País Valencià les primeres competicions oficials foren les de València, el 1907 i el 1909; el 1933 la Societat Hípica Valenciana inaugurà un hipòdrom adossat al camp del club de futbol de Mestalla. A Alacant la Societat Hípica Alacantina posseeix un hipòdrom on se celebren concursos; a Elx també funciona un club hípic. El 1969 fou creada l’anomenada Federació Hípica de Llevant, que inclou la zona murciana i Terol. Al Rosselló s’ha destacat el genet Pere Jonqueras d’Oriola, que assolí el premi individual de les nacions als Jocs Olímpics de l’any 1964.
f
Hípica
Hípica. Cursa d’obstacles
© Fototeca.cat-Corel
Conjunt d’esports en els quals intervé el cavall com a protagonista principal.