hiracoïdeus

m

pl

Mastologia

Ordre de mamífers de la subclasse dels placentaris que comprèn un nombre reduït d’espècies, semblants per llur mida al conill i per l’aspecte al cobai.

Tenen el cos massís, el cap poc separat del cos i les orelles curtes. No tenen cua, les potes són curtes i acabades en dits i la dentadura mancada de canines i amb una incisiva, quatre premolars i tres molars a cada hemimandíbula. Són herbívors. Són afins als perissodàctils i als proboscidis. Inclou la família dels procàvids, que habiten a Àfrica i Àsia.