hirudinis

aquets
m
pl
Helmintologia

Classe de l’embrancament dels anèl·lids, integrada per individus de cos cilíndric i tou, mancat de quetes, amb clitel en les femelles, i proveït de dues ventoses terminals, una d’anterior, que envolta la boca, i una de posterior o caudal.

Tenen 34 anells o segments interns. La regió cefàlica és mancada de tentacles, i la boca, proveïda a vegades d’una trompa evaginable, presenta una faringe armada amb denticles o bé inerme. El celoma, obliterat per un teixit conjuntiu, és reduït a una sèrie de llacunes connectades amb l’aparell circulatori, que consta de vasos longitudinals i capil·lars. Adaptats a un règim hematòfag, aquests animals, després de fixar-se amb la ventosa caudal, apliquen la ventosa bucal a la pell de llurs víctimes i xuclen la sang amb la faringe. L’aparell excretor té 16 parells de nefridis que s’obren a la superfície lateroventral del cos. La respiració és cutània. Són hermafrodites, amb un parell d’ovaris i uns quants parells de testicles, amb fecundació interna i creuada i desenvolupament directe. La majoria són d’aigua dolça, bé que n'hi ha de marins i de terrestres que viuen en el sòl humit. Es nodreixen de la sang de diversos animals, bé que n'hi ha de carnívors. El més conegut de tots és la sangonera. Comprenen els acantobdels i els antobdels.