Actualment, des d’un punt de vista psiquiàtric i psicològic, es tendeix a utilitzar en lloc del mot histèria els termes trastorn de conversió o de dissociació. No té una causa orgànica o patològica coneguda, i entre les alteracions que hi són associades poden esmentar-se diversos tipus de somatització com ara les convulsions, la paràlisi o la catalèpsia, entre les alteracions motores, i la hiperestèsia, l’anestèsia i les al·lucinacions, entre les sensorials. Tots aquests fenòmens poden ésser provocats per suggestió o autosuggestió. El terme prové del grec ὑστέρα (‘úter’) i reflecteix l’antiga idea que es tractava d’un trastorn exclusivament femení causat per disfuncions de l’úter. Tanmateix, els símptomes esmentats poden observar-se en tots dos sexes i pràcticament en qualsevol edat, bé que amb una freqüència més elevada en l’adolescència i les primeres etapes de la vida adulta. El terme histèria i els seus derivats han traspassat els límits de la terminologia especialitzada i s’utilitzen de manera imprecisa i pejorativa en el llenguatge col·loquial per a designar conductes individuals o col·lectives caracteritzades per l’exageració, la sobreactuació, la hiperactivitat immotivada, etc.
f