hortolà
| hortolana

hortelano -na (es), horticulturist (en)
f
m
Agronomia

Conreador d’un hort.

Els que habitaven a Barcelona estaven units en gremis o confraries semblants a les de menestrals. El 1459 reberen ordinacions els hortolans, els llauradors i els traginers, posats sota l’advocació dels tradicionals sant Nin i sant Non (Abdó i Senén), que al s XVII foren desplaçats, en general, pel culte a sant Isidre. El gremi, que tenia per centre l’església de Sant Pere de les Puelles, conreava els horts de vora el rec Comtal, i els seus membres foren coneguts posteriorment com a hortolans del Portal Nou. Llurs ordinacions foren renovades en 1622-28 i el 1662. Un altre grup treballava les terres a ponent de la Rambla: eren els denominats hortolans del Portal de Sant Antoni. Al principi del s XVIII, els hortolans del Portal Nou se subdividiren en gremi de mestres i gremi de fadrins; els de Sant Antoni seguiren el mateix procés al darrer terç del segle.