hulla

f

Mineralogia i petrografia

Carbó mineral que, atenent la classificació dels carbons basada en el contingut de carboni i d’elements volàtils, és situat entre els carbons subbituminosos i l’antracita.

Conté entre un 74% i un 94% de carboni. El color és negre, i té l’esclat com el del vidre. Certes natures del fang orgànic originari donen lloc a tipus especials d’hulla, com el cannelcoal i el boghead. És utilitzat per a la producció de gas d’enllumenat i en processos metal·lúrgics.