hun

hunos (es), Huns (en)
m
Història

Poble nòmada, probablement de raça mongòlica, estès en diverses tribus (heftalites, kidarites, etc), que envaí el SE d’Europa vers el 370.

Després de derrrotar els alans, els ostrogots i els visigots, els huns arribaren al Danubi, frontera de l’imperi Romà (376). Des d’aquesta data fins al 431, dividits en hordes, practicaren la doble política de combatre els romans i de servir-los com a mercenaris. Unificats els diferents grups per Ruas el 432, gaudiren del període de màxima expansió durant el regnat d'Àtila (434-453). En morir aquest, el regne fou dividit entre els seus fills, i minvà considerablement la seva força temible. A la darreria del s V, els huns, com a poble, desaparegueren gairebé per complet de la història.