i hussita | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

hussita

substantiu masculím
substantiu femeníf
Cristianisme
història eclesiàstica hist ecl
Partidari de les doctrines de Jan Hus.

Mort aquest, els seus seguidors constituïren a Praga una confederació de nobles, protegida per la reina i organitzada per K.Jakoubek de Strǐbo, el qual introduí el calze com a símbol del moviment (calixtins) i la comunió amb les dues espècies (utraquistes). D’altra banda, en l’estament més popular de la ciutat i al camp, el moviment format entorn de les prèdiques de Hus s’exaltà encara més i es convertí en un moviment contestatari en nom de l’evangeli i del nacionalisme txec i contrari a l’Església Catòlica i a l’imperi alemany; a partir de la Primera Defenestració de Praga (1419) aquest moviment es radicalitzà, i trobà els seus capdavanters de primer en Jan Žiška i posteriorment en Procopi el Rapat, que crearen comunitats de creients, la primera de les quals fou la de Tabor (taborites), a Bohèmia, centrada en l’Escriptura, la qual comunitat només admetia els sagraments del baptisme i l’eucaristia. Totes dues tendències, que reflectien dos estaments socials distints (noblesa i alta burgesia contra baixa burgesia i poble), s’enfrontaren obertament a Lipant (1434), amb victòria dels primers, els quals, capitanejats per l’arquebisbe Jan Rockycana, havien iniciat tractes de pau amb el concili de Basilea (1433); així s’arribà al signament de les compactata (1436). Pius II les abolí en esdevenir rei l’hussita Jordi de Poděbrad (1462), el qual encengué de nou la guerra, acabada amb la pau de Kutná Kora (1485), base de la convivència entre els catòlics i la unió dels germans bohemis. Aquest equilibri es trencà novament el 1547 per obra de Ferran I, i els germans bohemis s’acostaren a les posicions doctrinals de la Confessio augustana, fins que obtingueren el reconeixement de Rodolf II (1609).

Col·laboració: 
JBa
Llegir més...