hutu

bahutu
f
m
Etnografia

Individu d’un poble bantú de la part septentrional de la regió dels Grans Llacs Africans.

Poble agrícola, de llengua bantú, ha assolit una majoria a Ruanda i a Burundi, on, en nombre d’uns 10 milions, constitueixen aproximadament el 80% de la població. Hi ha també un nombre elevat de hutus a la República Democràtica del Congo i a Tanzània (molts dels quals són refugiats de Ruanda i Burundi). Tradicionalment han estat sotmesos als tutsis, amb els quals, tanmateix, comparteixen la llengua, gran part de la cultura i molts trets de l’organització social, basada en un sistema de clans i cabdills que governen petits territoris; no són rars, tampoc, els matrimonis mixtos. Des de la descolonització de Ruanda i Burundi, les lluites entre hutus i tutsis per a controlar el poder polític han estat recurrents i han produït algunes de les matances més greus del segle XX (especialment els anys 1994-95).