i iconografia | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

iconografia

iconografía (es), iconography (en)
substantiu femeníf
Art
iconografía (es), iconography (en)
art art
Ciència auxiliar de la història de l’art que serveix per a desxifrar la temàtica d’una obra.

Mitjançant l’anàlisi iconogràfica hom pot trobar les fonts, l’origen i la definició d’un tema determinat i estudiar-ne l’evolució i els canvis soferts per la seva representació en les diferents àrees culturals. La iconografia té origen en el Renaixement, amb l’estudi de les representacions tant de les divinitats clàssiques com de temes simbòlics i al·legòrics. Els primers estudis d’iconografia cristiana, fets a partir de la interpretació de l’art de les catacumbes, daten del s. XVI. Al s. XIX hom començà a estudiar la iconografia medieval de cada poble, conseqüència de la revaloració romàntica de les nacionalitats i del gust per l’edat mitjana. Al s. XX destaquen els estudis de L.Réau i E.Mâle i l’evolució de la iconografia a partir d’Aby Warburg (iconologia).

Llegir més...